Posada en marxa de la flexiseguretat que es basa en els següents principis: la flexibilitat en la contractació i l’acomiadament, l’alta protecció social pels desocupats a través de les prestacions per atur i una política de formació i reinserció laboral molt activa.
L’ àmbit de la negociació col·lectiva s’hauria d’acostar més a les empreses.
Reducció de les modalitats contractuals a tres grans categories: temporals, indefinits i formatius.
Creació d’una assegurança pública a través d’un augment de les cotitzacions socials que paguen les pimes per fer front a les indemnitzacions provocades per acomiadament procedent.
Reforçament dels sistemes d’intermediació buscant la col·laboració pública i privada.
Donar a les mútues major capacitat de control de les baixes mèdiques com una forma eficaç per disminuir la taxa d’absentisme.
En el cas d’ ERO’s temporals i per garantir el manteniment de l’ocupació:
S’hauria de permetre la reducció de les quotes patronals a la seguretat social i l’ajornament dels seus pagaments. No es pot cotitzar una prestació que grava l’activitat quan no hi ha activitat econòmica.
L’ eliminació de l’autorització administrativa. Espanya és dels pocs països que ho requereix.
Impulsar plans socials que generin incentius a l’autoocupació, requalificació i la recol·locació.
Posada en marxa de la flexiseguretat que es basa en els següents principis: la flexibilitat en la contractació i l’acomiadament, l’alta protecció social pels desocupats a través de les prestacions per atur i una política de formació i reinserció laboral molt activa.